Nap
Nom binomial: Brassica napus Pertany a les crucíferes. La tija mesura de 50 a 60 cm d’altura, i l’arrel pot tenir una forma arrodonida, aplanada o cilíndrica. El nap mesura entre 12 i 15 cm. Origen: es creu que el nap és oriünd d’Europa i que té uns 4.000 anys, encara que altres teories afirmen que va sorgir a Àsia Central. Aquesta hortalissa va ser durant segles la base de l’alimentació de moltes de les tribus primitives europees. Valors medicinals: a la família de les crucíferes també pertanyen les cols i els créixens. Tots ells contenen potents antioxidants (compostos de sofre), que ajuden a prevenir malalties. La vitamina C posseeix una potent acció antioxidant i intervé en la formació de col·làgen, ossos dents, i glòbuls vermells. Valor calòric per cada 100 g: 29 kcal Varietats: el nap té més de 3.000 espècies diferents, que sorgeixen de l’adaptació d’aquesta hortalissa als diferents llocs del món. Destaca, sobretot, el nap blanc, encara que li segueix en importància el groc. Curiositats: abans d’iniciar-se el seu cultiu, es consumien tant les fulles com les arrels del nap silvestre, una tendència que torna ara amb...
Llegeix MésXicoira
Nom binomial: Cichorim intybus Aquesta és una planta el creixement de la qual es dóna en forma de roseta, la qual pot estar formada per 50 o més fulles dentades de color violaci o verd. Origen: és originària de la regió mediterrània. Valors medicinals: aquesta hortalissa és tònica, aperitiva i diurética. Valor calòric per cada 100 g: 17 kcal Varietats: es classifiquen en dos grups: xicoira d’arrel, i xicoira d’amanida. Curiositats: al segle XVII va tenir gran importància el seu cultiu en horta; es van seleccionar varietats poc amargues per a la seva acceptació en la taula. Fruit de la millora d’aquesta espècie són l’escarola i...
Llegeix MésPastanaga
Nom binomial: Daucus carota De la família de les umbel·líferes, és una planta bianual de flors blanques. Origen: la pastanaga és una espècie originària d’Àsia central i de la zona mediterrània. Els grecs i romans ja la conreaven i consumien, encara que en aquesta època era violeta. I és que el seu taronja actual es deu a les seleccions realitzades a Holanda a mitjan segle XVIII, les quals van augmentar la seva quantitat de carotè, el pigment causant d’aquest color. Valors medicinals: les pastanagues contenen molt betacarotè, el qual es transforma en vitamina A dins l’organisme. El betacarotè és un eficaç antioxidant, molt útil per lluitar contra alguns tipus de càncer, especialment el de pulmó. Investigacions recents suggereixen que també pot prevenir infarts i malalties cardíaques. A més, aquesta hortalissa posseeix molta fibra i sucre. Valor calòric per cada 100 g: 42 kcal Varietats: existeixen tres tipus bàsics de pastanagues: les grans, les fines i les pastanagues de branca. Curiositats: en ser el poble àrab el que va introduir aquesta hortalissa al nostre país, el terme castellà “zanahoria” prové de l’àrab “isfannariya”. A la zona de Llevant és molt popular la paraula “carlota” per nomenar-la; el seu origen és llatí i prové de “carrota”, que, al seu torn, procedeix de la llengua grega i significa...
Llegeix MésIuca
Nom binomial: Manihot esculenta L’arbust homònim (iuca, mandioca, tapioca) pot mesurar fins a 2 m d’altura. Origen: coneguda també com mandioca, és l’aliment bàsic de molts habitants d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Durant la I Guerra Mundial, la iuca va adquirir gran importància a Europa, ja que, en aquesta època de pobresa, amb la seva farina es feia pa. Valors medicinals: la iuca és digestiva, calmant, antiinflamatoria i lleugerament astringent. Es recomana en cas de patir gastritis, úlcera gastroduodenal, excés d’acidesa, gastroenteritis, colitis i diarrees. La farina es pot aplicar en cataplasmes calents amb suc de llimona com a cura de furóncols, grans infectats o si se sofreix la infecció dérmica que produeix l’estreptococ. Valor calòric per cada 100 g: 110 kcal Varietats: la varietat que s’empra per menjar com a tubercle és la iuca dolça. L’amarga no perd la seva toxicitat àdhuc després de bullida, per la qual cosa la seva ingesta és mortal. Curiositats: de l’arrel polvoritzada s’obté una farina amb la qual es preparen unes truites primes conegudes com a pa de mandioca. Aquesta farina es diu gari a Àfrica...
Llegeix MésTomàquet
Cherry Raf Pera De penjar Kumato Nom binomial: Lycopersicon esculentum Estem davant una planta de la família de les solanàcies. Hi ha gairebé cent varietats de tomàquet, provinent d’Amèrica. Origen: el tomàquet és originari dels Andes, encara que la seva importància gastronòmica l’ha portat a conrear-se a tot el món. A Europa va arribar des de Mèxic, no sense dificultats, doncs en principi es considerava una planta verinosa. Al segle XVIII, va aparèixer en el Vell Món la salsa de tomàquet, i amb ella el triomf d’aquesta hortalissa. Valors medicinals: el tomàquet no destaca per cap propietat específicament medicinal, però ajuda a potenciar totes les parts del cos humà. Posseeix grans quantitats de vitamina A, C i E, la qual cosa estimula el nostre sistema general. Està indicat per a qualsevol tipus de dieta, té un escàs valor energètic i ajuda a la funció diurètica i al sistema circulatori. Valor calòric per cada 100 g: 39 kcal Varietats: Cherry, Raf, de pera, Daniela, de penjar, Kumato, de ramellet. Curiositats: el tomàquet es va rebutjar al principi a Europa per la seva semblança amb les baies verinoses. En l’actualitat, la cuina mediterrània seria inconcebible sense aquesta...
Llegeix MésRuca
Nom binomial: Eruca sativa És una planta anual, amb una arrel gruixuda i ramificada. Les flors estan disposades en raïm, allargades, i són blanquinoses o groguenques. Origen: aquesta espècie és originària del sud d’Europa i oest d’Àsia. La ruca ha estat conreada en el Mediterrani des de l’època romana, on es recol·lectava de forma salvatge. No obstant això, la seva expansió és molt recent, ja que va començar a produir-se a gran escala i a sotmetre’s a investigació científica a mitjan anys noranta. Valors medicinals: és rica en vitamina C, un potent antioxidant; i ferro, molt bo per a l’anèmia. A Grècia es recomanava la ruca per prevenir els trastorns digestius. Valor calòric per cada 100 g: 31 kcal Varietats: encara que cada vegada més gent coneix la ruca, els italians la diferencien entre dues varietats, la ruca i la “ruchetta”. Curiositats: els romans la consideraven...
Llegeix Més