Xicoira

Publicat a Verdures

Xicoira

Nom binomial: Cichorim intybus Aquesta és una planta el creixement de la qual es dóna en forma de roseta, la qual pot estar formada per 50 o més fulles dentades de color violaci o verd. Origen: és originària de la regió mediterrània. Valors medicinals: aquesta hortalissa és tònica, aperitiva i diurética. Valor calòric per cada 100 g: 17 kcal Varietats: es classifiquen en dos grups: xicoira d’arrel, i xicoira d’amanida. Curiositats: al segle XVII va tenir gran importància el seu cultiu en horta; es van seleccionar varietats poc amargues per a la seva acceptació en la taula. Fruit de la millora d’aquesta espècie són l’escarola i...

Llegeix Més

Julivert

Publicat a Verdures

Julivert

Nom binomial: Petroselinum crispum És una planta bianual que es conrea per les seves fulles. Les tiges són verticals, i les fulles, llises o arrissades, molt aromàtiques i de pecíol glabre. Origen: el julivert és una planta originària de la zona mediterrània, encara que es conrea en tota Europa, ja que el seu ús com a condiment està molt estès. Valors medicinals: és diurètic, ja que afavoreix l’eliminació de líquids corporals; també ajuda a fer la digestió, disminueix les flatulències i obre l’apetit; serveix com a col·liri, doncs alleuja els ulls cansats; també calma els dolors de l’oïda, queixals i tendons; protegeix la paret capil·lar perquè sigui més resistent als cops; transmet un efecte relaxant al nostre cos; combat el mal alè; estimula el cicle menstrual. Valor calòric per cada 100 g: 55 kcal Varietats: el julivert comú i l’arrissat són les més habituals. Curiositats: el julivert produeix l’efecte de diluir la sang i evitar la coagulació. Això fa que sigui un aliment perillós per a les aus petites; no hem de donar-li-ho al nostre canari o...

Llegeix Més

Patata

Publicat a Verdures

Patata

Nom binomial: Solanum tuberosum És una planta de la família de les solanáceas, del gènere solanum, que fa referència a un tubercle farinós comestible. Origen: la patata és originària de Sud-amèrica, però avui dia es conrea a tot el món. Al segle XVI va arribar a Europa, i des d’allí es va difondre a la resta del món, inclusivament Estats Units i Canadà, on va arribar al segle XVIII. Al principi, la patata només es destinava al farratge. Valors medicinals: les persones que pateixen del ronyó han de posar abans en remull les patates durant, almenys, 10 hores, per eliminar el potassi. Està indicada també per als obesos, ja que en realitat conté molt poques quilocalories, encara que mai l’han de menjar fregida sinó bullida. Els diabètics també poden menjar-la, encara que sense abusar. Valor calòric per cada 100 g: 86 kcal Varietats: vermella, blanca, morada. Curiositats: Holanda es considera el país de les patates per excel·lència. Les patates holandeses compten amb més de 250...

Llegeix Més

Escarola

Publicat a Verdures

Escarola

Nom binomial: Cichorium endívia L’escarola és una planta de tipus anual i bianual, pertanyent a la família de les asteràcies. Origen: el seu origen és una miqueta incert, doncs s’ha conreat des de sempre en zones tan dispars com el Mediterrani o l’Índia. El que sí sembla clar és el seu ús pels egipcis, que la consumien al natural o cuita. A Espanya, les escaroles de fulla arrissada sempre s’han conreat, però no les de fulla llisa, que es van començar a produir cap als anys seixanta. Valors medicinals: conté molts minerals com el magnesi, el ferro, el calci o el potassi, a més d’una partícula denominada intibina, que li dóna el sabor amarg i que aporta beneficis a l’aparell digestiu. Valor calòric per cada 100 g: 22 kcal Varietats: en funció de la seva morfologia, existeixen dos tipus d’escaroles: les llises o latifolium i les arrissades o crispum. Curiositats: a causa del seu sabor neutre i, en alguns casos, amarg, l’escarola combina amb fruites com la magrana, amb la qual es pot preparar en...

Llegeix Més

Enciam

Publicat a Verdures

Enciam

      Roure                                          Romana       Lollo rosso                               Lollo verd Cabdell   Nom binomial: Lactuca sativa L’enciam pertany a la família de les asteràcies i al gènere lactuca. Es tracta d’un vegetal que ha canviat al llarg de la història, però que ara, ja sigui amb fulles soltes o acogolladas, són normalment verdes i constitueixen el principal ingredient d’una bona amanida. Origen: existeix una certa confusió sobre la procedència de l’enciam. El que sí és cert és que es tracta d’una planta molt comuna, que es pot trobar de forma silvestre algunes vegades. Valors medicinals: té les propietats de moltes hortalisses, de manera que afavoreix la digestió, el trànsit intestinal, i és un potent diurètic. Valor calòric per cada 100 g: 13 kcal Varietats: parlar d’enciam és fer-ho d’innombrables espècies, entre elles, la batavia, amb fulles verdes i puntes vermelloses; la iceberg, rodona, amb fulles grans i en forma de cabdell; la mantecosa, similar a la iceberg però més petita; la roure, amb fulles ondades, verdes i marrons; la lollo rosso, procedent d’Itàlia i vermella; la romana, també anomenada espanyola i amb forma allargada, i el cabdell, que es conrea a la ribera del riu...

Llegeix Més