Xicoira
Nom binomial: Cichorim intybus Aquesta és una planta el creixement de la qual es dóna en forma de roseta, la qual pot estar formada per 50 o més fulles dentades de color violaci o verd. Origen: és originària de la regió mediterrània. Valors medicinals: aquesta hortalissa és tònica, aperitiva i diurética. Valor calòric per cada 100 g: 17 kcal Varietats: es classifiquen en dos grups: xicoira d’arrel, i xicoira d’amanida. Curiositats: al segle XVII va tenir gran importància el seu cultiu en horta; es van seleccionar varietats poc amargues per a la seva acceptació en la taula. Fruit de la millora d’aquesta espècie són l’escarola i...
Llegeix MésRuca
Nom binomial: Eruca sativa És una planta anual, amb una arrel gruixuda i ramificada. Les flors estan disposades en raïm, allargades, i són blanquinoses o groguenques. Origen: aquesta espècie és originària del sud d’Europa i oest d’Àsia. La ruca ha estat conreada en el Mediterrani des de l’època romana, on es recol·lectava de forma salvatge. No obstant això, la seva expansió és molt recent, ja que va començar a produir-se a gran escala i a sotmetre’s a investigació científica a mitjan anys noranta. Valors medicinals: és rica en vitamina C, un potent antioxidant; i ferro, molt bo per a l’anèmia. A Grècia es recomanava la ruca per prevenir els trastorns digestius. Valor calòric per cada 100 g: 31 kcal Varietats: encara que cada vegada més gent coneix la ruca, els italians la diferencien entre dues varietats, la ruca i la “ruchetta”. Curiositats: els romans la consideraven...
Llegeix MésPorro
Nom binomial: Allium porrum El porro és una herba de la família de les liliàcies, que té més de 3.500 espècies. Al gènere allium pertanyen a més del porro, els alls, les cebes i el cebollí. Origen: el porro sembla ser originari del sud d’Àsia, i es conrea des de l’antiguitat. No obstant això, es desconeix quin és el seu origen exacte, perquè mai s’ha trobat una varietat silvestre. El porro va ser molt benvolgut en antigues civilitzacions, com l’hebrea, la grega i la romana, que van incloure aquesta hortalissa en la seva dieta i la usaven també per guarir diverses afeccions. Valors medicinals: l’aigua és l’ingredient principal del porro, per la qual cosa es recomana a les persones que vulguin seguir una dieta aprimadora. El seu alt contingut en fibra millora el trànsit intestinal, i la vitamina C exerceix una potent funció antioxidant en l’organisme. Valor calòric per cada 100 g: 26 kcal Varietats: – Curts i semillargs: Grueso de Rouen, Musselburgh, Platina. – Llargs: De Gennevillier, De Meziers, De Bulgària. Curiositats: els porros eren molt benvolguts en l’antic Egipte, on els faraons els consideraven exquisits. A l’interior d’algunes piràmides hi ha jeroglífics que mostren a esclaus menjant porros com una cosa...
Llegeix MésPatata
Nom binomial: Solanum tuberosum És una planta de la família de les solanáceas, del gènere solanum, que fa referència a un tubercle farinós comestible. Origen: la patata és originària de Sud-amèrica, però avui dia es conrea a tot el món. Al segle XVI va arribar a Europa, i des d’allí es va difondre a la resta del món, inclusivament Estats Units i Canadà, on va arribar al segle XVIII. Al principi, la patata només es destinava al farratge. Valors medicinals: les persones que pateixen del ronyó han de posar abans en remull les patates durant, almenys, 10 hores, per eliminar el potassi. Està indicada també per als obesos, ja que en realitat conté molt poques quilocalories, encara que mai l’han de menjar fregida sinó bullida. Els diabètics també poden menjar-la, encara que sense abusar. Valor calòric per cada 100 g: 86 kcal Varietats: vermella, blanca, morada. Curiositats: Holanda es considera el país de les patates per excel·lència. Les patates holandeses compten amb més de 250...
Llegeix MésEscarola
Nom binomial: Cichorium endívia L’escarola és una planta de tipus anual i bianual, pertanyent a la família de les asteràcies. Origen: el seu origen és una miqueta incert, doncs s’ha conreat des de sempre en zones tan dispars com el Mediterrani o l’Índia. El que sí sembla clar és el seu ús pels egipcis, que la consumien al natural o cuita. A Espanya, les escaroles de fulla arrissada sempre s’han conreat, però no les de fulla llisa, que es van començar a produir cap als anys seixanta. Valors medicinals: conté molts minerals com el magnesi, el ferro, el calci o el potassi, a més d’una partícula denominada intibina, que li dóna el sabor amarg i que aporta beneficis a l’aparell digestiu. Valor calòric per cada 100 g: 22 kcal Varietats: en funció de la seva morfologia, existeixen dos tipus d’escaroles: les llises o latifolium i les arrissades o crispum. Curiositats: a causa del seu sabor neutre i, en alguns casos, amarg, l’escarola combina amb fruites com la magrana, amb la qual es pot preparar en...
Llegeix Més