Pebrot
Italià Groc Vermell Verd De Padrón Nom binomial: Capsicum annuum L. El pebrot pertany a la família de les solanáceas, igual que el tomàquet. És una planta herbàcia anual. Origen: el pebrot és originari de la zona de Bolívia i Perú. Va ser Cristòfor Colom qui el va introduir en el continent europeu. Valors medicinals: els pebrots són diurètics, digestius i depuratius. Estan indicats per a casos d’hipertensió, gota, càlculs renals i retenció d’orina. Valor calòric per cada 100 g: 22 kcal Varietats: Lamuyo, verd i vermell, californià, jalapeño, groc, ataronjat, italià. Curiositats: la capsaïcina, compost present en totes les espècies “Capsicum”, estimula els receptors de la calor i mal a l’epidermis. A la boca produeix una sensació de coïssor, que la majoria dels mamífers troben desagradable. Es creu que la fabricació d’aquesta substància és una mesura de protecció per evitar que els fruits de la planta siguin menjats. La capsaïcina no afecta als ocells, els quals si es mengen els fruits, a canvi propaguen les...
Llegeix MésJulivert
Nom binomial: Petroselinum crispum És una planta bianual que es conrea per les seves fulles. Les tiges són verticals, i les fulles, llises o arrissades, molt aromàtiques i de pecíol glabre. Origen: el julivert és una planta originària de la zona mediterrània, encara que es conrea en tota Europa, ja que el seu ús com a condiment està molt estès. Valors medicinals: és diurètic, ja que afavoreix l’eliminació de líquids corporals; també ajuda a fer la digestió, disminueix les flatulències i obre l’apetit; serveix com a col·liri, doncs alleuja els ulls cansats; també calma els dolors de l’oïda, queixals i tendons; protegeix la paret capil·lar perquè sigui més resistent als cops; transmet un efecte relaxant al nostre cos; combat el mal alè; estimula el cicle menstrual. Valor calòric per cada 100 g: 55 kcal Varietats: el julivert comú i l’arrissat són les més habituals. Curiositats: el julivert produeix l’efecte de diluir la sang i evitar la coagulació. Això fa que sigui un aliment perillós per a les aus petites; no hem de donar-li-ho al nostre canari o...
Llegeix MésCogombre
Nom binomial: Cucumis sativus El cogombre pertany a la família de les cucurbitàcies. La planta té fulles grans cobertes de borrissol i flors grogues de forma acampanada. Origen: el cogombre és originari de les regions tropicals del sud d’Àsia, gairebé amb absoluta probabilitat, del nord de l’Índia, on es conrea des de fa més de 3.000 anys. Valors medicinals: al cogombre se li atribueixen propietats diurètiques, per la qual cosa afavoreix l’eliminació d’excés de líquids. Els cogombres, sempre que siguin frescos, són beneficiosos per a la hipertensió i els càlculs renals. Valor calòric per cada 100 g: 15 kcal Varietats: curt, cogombret, mitjà llarg, llarg. Curiositats: a Grècia i Turquia barregen el cogombre amb iogurt, la qual cosa dóna un sabor especial a una gran quantitat de plats. En alguns països, el cogombre es menja cuit com a acompanyament de carns i fins i tot s’empra per elaborar...
Llegeix MésPatata
Nom binomial: Solanum tuberosum És una planta de la família de les solanáceas, del gènere solanum, que fa referència a un tubercle farinós comestible. Origen: la patata és originària de Sud-amèrica, però avui dia es conrea a tot el món. Al segle XVI va arribar a Europa, i des d’allí es va difondre a la resta del món, inclusivament Estats Units i Canadà, on va arribar al segle XVIII. Al principi, la patata només es destinava al farratge. Valors medicinals: les persones que pateixen del ronyó han de posar abans en remull les patates durant, almenys, 10 hores, per eliminar el potassi. Està indicada també per als obesos, ja que en realitat conté molt poques quilocalories, encara que mai l’han de menjar fregida sinó bullida. Els diabètics també poden menjar-la, encara que sense abusar. Valor calòric per cada 100 g: 86 kcal Varietats: vermella, blanca, morada. Curiositats: Holanda es considera el país de les patates per excel·lència. Les patates holandeses compten amb més de 250...
Llegeix MésMongeta verda
Mongeta perona Nom binomial: Phaseolus vulgaris És una planta herbàcia de morfologia molt variada. Es caracteritza per la seva forma allargada, i mesura entre 10 i 20 cm. Origen: les evidències arqueològiques revelen que la procedència de la mongeta se situa a Amèrica. És fàcil endevinar, doncs, que una vegada descobert el Nou Món, va ser Espanya qui va donar a conèixer, a partir del segle XVI, les mongetes a tota Europa. Valors medicinals: en aquest aspecte, els efectes més destacats que tenen les mongetes són els diurètics i depuratius. Contenen una gran quantitat de potassi i poc sodi, la qual cosa afavoreix la neteja del sistema digestiu. Es recomanen en cas d’hipertensió o si es pateixen càlculs renals. Valor calòric per cada 100 g: 64 kcal Varietats: Bobby, ferraura, tabella, perona. Curiositats: fins al segle XIX no van ser conreades com a hortalisses i només s’aprofitaven les seves...
Llegeix Més