Nap

Publicat a Verdures

Nap

Nom binomial: Brassica napus Pertany a les crucíferes. La tija mesura de 50 a 60 cm d’altura, i l’arrel pot tenir una forma arrodonida, aplanada o cilíndrica. El nap mesura entre 12 i 15 cm. Origen: es creu que el nap és oriünd d’Europa i que té uns 4.000 anys, encara que altres teories afirmen que va sorgir a Àsia Central. Aquesta hortalissa va ser durant segles la base de l’alimentació de moltes de les tribus primitives europees. Valors medicinals: a la família de les crucíferes també pertanyen les cols i els créixens. Tots ells contenen potents antioxidants (compostos de sofre), que ajuden a prevenir malalties. La vitamina C posseeix una potent acció antioxidant i intervé en la formació de col·làgen, ossos dents, i glòbuls vermells. Valor calòric per cada 100 g: 29 kcal Varietats: el nap té més de 3.000 espècies diferents, que sorgeixen de l’adaptació d’aquesta hortalissa als diferents llocs del món. Destaca, sobretot, el nap blanc, encara que li segueix en importància el groc. Curiositats: abans d’iniciar-se el seu cultiu, es consumien tant les fulles com les arrels del nap silvestre, una tendència que torna ara amb...

Llegeix Més

Pastanaga

Publicat a Verdures

Pastanaga

Nom binomial: Daucus carota De la família de les umbel·líferes, és una planta bianual de flors blanques. Origen: la pastanaga és una espècie originària d’Àsia central i de la zona mediterrània. Els grecs i romans ja la conreaven i consumien, encara que en aquesta època era violeta. I és que el seu taronja actual es deu a les seleccions realitzades a Holanda a mitjan segle XVIII, les quals van augmentar la seva quantitat de carotè, el pigment causant d’aquest color. Valors medicinals: les pastanagues contenen molt betacarotè, el qual es transforma en vitamina A dins l’organisme. El betacarotè és un eficaç antioxidant, molt útil per lluitar contra alguns tipus de càncer, especialment el de pulmó. Investigacions recents suggereixen que també pot prevenir infarts i malalties cardíaques. A més, aquesta hortalissa posseeix molta fibra i sucre. Valor calòric per cada 100 g: 42 kcal Varietats: existeixen tres tipus bàsics de pastanagues: les grans, les fines i les pastanagues de branca. Curiositats: en ser el poble àrab el que va introduir aquesta hortalissa al nostre país, el terme castellà “zanahoria” prové de l’àrab “isfannariya”. A la zona de Llevant és molt popular la paraula “carlota” per nomenar-la; el seu origen és llatí i prové de “carrota”, que, al seu torn, procedeix de la llengua grega i significa...

Llegeix Més

Iuca

Publicat a Verdures

Iuca

Nom binomial: Manihot esculenta L’arbust homònim (iuca, mandioca, tapioca) pot mesurar fins a 2 m d’altura. Origen: coneguda també com mandioca, és l’aliment bàsic de molts habitants d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Durant la I Guerra Mundial, la iuca va adquirir gran importància a Europa, ja que, en aquesta època de pobresa, amb la seva farina es feia pa. Valors medicinals: la iuca és digestiva, calmant, antiinflamatoria i lleugerament astringent. Es recomana en cas de patir gastritis, úlcera gastroduodenal, excés d’acidesa, gastroenteritis, colitis i diarrees. La farina es pot aplicar en cataplasmes calents amb suc de llimona com a cura de furóncols, grans infectats o si se sofreix la infecció dérmica que produeix l’estreptococ. Valor calòric per cada 100 g: 110 kcal Varietats: la varietat que s’empra per menjar com a tubercle és la iuca dolça. L’amarga no perd la seva toxicitat àdhuc després de bullida, per la qual cosa la seva ingesta és mortal. Curiositats: de l’arrel polvoritzada s’obté una farina amb la qual es preparen unes truites primes conegudes com a pa de mandioca. Aquesta farina es diu gari a Àfrica...

Llegeix Més

Porro

Publicat a Verdures

Porro

Nom binomial: Allium porrum El porro és una herba de la família de les liliàcies, que té més de 3.500 espècies. Al gènere allium pertanyen a més del porro, els alls, les cebes i el cebollí. Origen: el porro sembla ser originari del sud d’Àsia, i es conrea des de l’antiguitat. No obstant això, es desconeix quin és el seu origen exacte, perquè mai s’ha trobat una varietat silvestre. El porro va ser molt benvolgut en antigues civilitzacions, com l’hebrea, la grega i la romana, que van incloure aquesta hortalissa en la seva dieta i la usaven també per guarir diverses afeccions. Valors medicinals: l’aigua és l’ingredient principal del porro, per la qual cosa es recomana a les persones que vulguin seguir una dieta aprimadora. El seu alt contingut en fibra millora el trànsit intestinal, i la vitamina C exerceix una potent funció antioxidant en l’organisme. Valor calòric per cada 100 g: 26 kcal Varietats: – Curts i semillargs: Grueso de Rouen, Musselburgh, Platina. – Llargs: De Gennevillier, De Meziers, De Bulgària. Curiositats: els porros eren molt benvolguts en l’antic Egipte, on els faraons els consideraven exquisits. A l’interior d’algunes piràmides hi ha jeroglífics que mostren a esclaus menjant porros com una cosa...

Llegeix Més

Pebrot

Publicat a Verdures

Pebrot

      Italià                                            Groc       Vermell                                       Verd De Padrón Nom binomial: Capsicum annuum L. El pebrot pertany a la família de les solanáceas, igual que el tomàquet. És una planta herbàcia anual. Origen: el pebrot és originari de la zona de Bolívia i Perú. Va ser Cristòfor Colom qui el va introduir en el continent europeu. Valors medicinals: els pebrots són diurètics, digestius i depuratius. Estan indicats per a casos d’hipertensió, gota, càlculs renals i retenció d’orina. Valor calòric per cada 100 g: 22 kcal Varietats: Lamuyo, verd i vermell, californià, jalapeño, groc, ataronjat, italià. Curiositats: la capsaïcina, compost present en totes les espècies “Capsicum”, estimula els receptors de la calor i mal a l’epidermis. A la boca produeix una sensació de coïssor, que la majoria dels mamífers troben desagradable. Es creu que la fabricació d’aquesta substància és una mesura de protecció per evitar que els fruits de la planta siguin menjats. La capsaïcina no afecta als ocells, els quals si es mengen els fruits, a canvi propaguen les...

Llegeix Més